WorldCat Identities

Illa Bachs, Estela 1978-

Overview
Works: 5 works in 9 publications in 2 languages and 10 library holdings
Roles: Author
Publication Timeline
.
Most widely held works by Estela Illa Bachs
Estructura funcional de la vegetació alpina dels Pirineus : resposta de les comunitats als factors ambientals i als efectes del canvi global by Estela Illa Bachs( )

3 editions published between 2016 and 2017 in Catalan and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

En aquesta tesi ens plantegem aprofundir en el coneixement de l'estructura funcional i dels processos que expliquen la diversificació de les comunitats vegetals alpines pirinenques, i que regeixen el funcionament i la dinàmica de la vegetació. L'àrea d'estudi és l'estatge alpí de la serralada pirinenca comprès dins els límits administratius català i andorrà; puntualment aquesta àrea d'estudi s'estén a tot el territori situat per damunt del límit actual del bosc. Un primer aspecte estudiat és l'estructura de les comunitats en base als seus trets funcionals. Veiem que el conjunt de la vegetació alpina presenta un espectre característic amb un clar predomini dels hemicriptòfits i del creixement vegetatiu, trets que confereixen a aquesta vegetació una clara dinàmica estacional i força estabilitat a mig termini. Les comunitats vegetals sotmeses a les condicions climàtiques generals de l'alta muntanya, principalment els prats, no difereixen gaire de l'espectre general, mentre que aquelles comunitats restringides a indrets amb condicions ambientals particulars són clarament discordants. A nivell reproductiu, més de la meitat de les espècies alpines no presenta mecanismes específics de disseminació de les llavors. En les comunitats de congestera, aquestes espècies són majoria, per bé que no són tant dominants pel què fa al recobriment. El més destacable d'aquestes comunitats respecte la vegetació veïna és l'elevat nombre de tàxons amb un banc de llavors persistent al sòl, fet que els confereix una notable capacitat de regeneració. Un altre aspecte estudiat és l'estructura de les comunitats pradenques i subarbustives en base a la biomassa dels diferents grups funcionals i els seus compartiments estructurals. Als prats veiem l'efecte de les diferents situacions topogràfiques en la vegetació. La pertorbació lligada a la dinàmica de vessant als solells, l'estrès abiòtic de les zones culminants, i les condicions més favorables de les parts baixes de vessant i de les clotades condicionen la presència de diferents comunitats pradenques amb valors de biomassa i diversitat de grups funcionals contrastats. Als matollars s'aprecien diferències no només entre les situacions topogràfiques, sinó també entre els tipus de roca mare i entre els tipus funcionals de les espècies dominants. Les condicions ambientals particulars de cada situació topogràfica tenen un cert efecte en la biomassa dels grups funcionals acompanyants, i estan directament relacionades tant amb la producció primària com amb la velocitat de descomposició de la virosta. El tipus de roca mare, probablement a través de les diferents propietats hídriques del sòl, sembla tenir importància tant en l'estructura de la comunitat com en els processos de l'ecosistema. El tipus funcional de l'espècie dominant no només té un paper clarament estructurador, limitant o permetent el creixement de les formes de creixement acompanyants, sinó que també té un paper en el funcionament de l'ecosistema a través de les seves característiques foliars. Finalment, pel que fa als processos que regeixen la dinàmica de les comunitat alpines, hem vist que en el cas de l'emmatament és important no només el tipus d'estructura de la població de l'arbust, sinó que també hi afecten el recobriment arbustiu i la pressió del bestiar. El tipus de prat i les variables abiòtiques locals no semblen tenir importància en aquest procés. En el cas de les congesteres, en canvi, veiem com una sèrie d'estius amb valors de precipitació més baixos que la mitjana poden haver provocat canvis substancials a la comunitat nivosa del Gnaphalio-Sedetum, on s'aprecia un increment en la freqüència d'espècies pradenques i una disminució en la freqüència d'espècies quionòfiles. La pròpia estructura d'aquesta comunitat, baixa i poc densa, en facilita la colonització per part de les espècies pradenques, més competitives, que troben buits on poder-s'hi establir quan les condicions ambientals els són favorables
El Baix Fluvià Sant Miquel de Fluvià, Torroella de Fluvià, Ventalló by Estela Illa Bachs( Book )

2 editions published in 2009 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

The role of abiotic and biotic factors in functional structure and processes of alpine subshrub communities by Estela Illa( )

1 edition published in 2017 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El Cap de Creus : Cadaqués-El Port de la Selva-Roses-La Selva de Mar by Marta Pi Vázquez( Book )

2 editions published in 2006 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Els aspres de l'Albera : Garriguella, Rabós d'Empordà, Vilamanisele by Rosa M Moret( Book )

1 edition published in 2013 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

 
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.97 (from 0.96 for Estructura ... to 0.99 for Estructura ...)

Alternative Names
Illa Bachs, Estela

Illa, Estela, 1978-

Languages