WorldCat Identities

Santos Vicente, Francisco Javier

Overview
Works: 30 works in 52 publications in 3 languages and 50 library holdings
Roles: Author
Publication Timeline
.
Most widely held works by Francisco Javier Santos Vicente
Regulación vagal de las funciones digestivas por la hormona liberadora de tirotropina en el sistema nervioso central by Francisco Javier Santos Vicente( Book )

7 editions published in 1997 in Spanish and held by 7 WorldCat member libraries worldwide

Estudi de molècules orgàniques fòssils per a la caracterització dels esdeveniments climàtics ocorreguts durant períodes glacials i interglacials by Anouar El Ouahabi El Ghazi( )

2 editions published between 2017 and 2018 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Arribar a comprendre les causes i efectes dels canvis globals i les interaccions sinèrgiques del sistema climàtic continua sent un repte científic complex. Els informes del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) han proporcionat avenços substancials en la comprensió del canvi climàtic. No obstant, es basen en l'extrapolació de les condicions actuals i s'hauria de tenir en compte que en el passat l'evolució natural del clima ha manifestat reorganitzacions importants. La matèria orgànica (MO) sedimentària està formada per una gran varietat de components, de diferents estructures, característiques geoquímiques, fonts i estat de conservació. La matèria orgànica, tot i que originalment forma part de diferents organismes (Bacteria, Archaea o Eucarya), acaba acumulant-se en arxius sedimentaris de milers d'anys d'antiguitat, on es preserva, tot deixant registrades les condicions ambientals de l'hàbitat on vivien aquells organismes que les varen sintetitzar originalment. D'aquesta manera, les molècules orgàniques fòssils proporcionen una biblioteca molt valuosa d'esdeveniments climàtics, donat que, per exemple, proporcionen informació sobre temperatura, balanç hídric, productivitat primària fotosintètica, processos d'alteració diagenètica o l'activitat pre/post- deposicional (metanogènesi, oxidació aeròbica, etc.). En aquest context, la memòria de Tesi Doctoral que s'ha elaborat se centra en l'anàlisi de molècules orgàniques fòssils dipositades en sediments marins situats a la plataforma continental de la Península Ibèrica, amb l'objectiu de determinar l'origen, distribució, evolució i processos d'alteració de la matèria orgànica sedimentaria, i contribuir a la reconstrucció de les condicions ambientals que van tenir lloc en el passat. Amb aquesta finalitat, es van agafar sediments marins del testimoni IODP U1385 situats en la confluència de l'oceà Atlàntic i Mar Mediterrani. Aquesta àrea d'estudi té un gran interès perquè correspon a una regió sensible als canvis climàtics ràpids, sotmesa a la influència de l'entrada de compostos continentals i de processos d'aflorament d'aigua profunda, que juntament amb taxes elevades de sedimentació, afavoreix l'acumulació ràpida i la preservació de la matèria orgànica sedimentària. Paral·lelament, la recerca desenvolupada també va incloure la generació d'una base de dades de temperatura d'alta resolució temporal. L'element essencial d'aquesta base provenia dels arxius d'alquenones, juntament amb altres marcadors derivats de diferents registres ambientals, tals com els testimonis de gel i els espeleotemes. Aquesta base de dades nova té com a objectiu proporcionar informació sobre l'estructura espacial i temporal dels esdeveniments/transicions de la temperatura superficial del mar, les relacions de fase entre les variacions del clima regional, els canvis globals i el forçament extern del clima. -- TDX
Mecanismos de deposición de contaminantes orgánicos persistentes en zonas remotas de Europa by Lourdes Gissel Arellano da Silva( Book )

2 editions published between 2013 and 2014 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Los estudios incluidos en esta tesis doctoral tienen como objetivo profundizar en el conocimiento de los mecanismos de distribución global de contaminantes orgánicos persistentes (COPs) mediante el estudio de procesos y factores ambientales que determinan su transporte atmosférico y posterior deposición en las zonas de alta montaña de Europa. Se estudiaron diversas familias de COPs en muestras de nieve acumulada durante todo un invierno en un gradiente altitudinal en las Montañas Tatra (Europa del Este). Los contaminantes incluidos en el estudio comprenden compuestos organoclorados cuya producción y uso está prohibido (PCBs, HCHs, HCB), los incluidos recientemente en las listas del Convenio de Estocolmo (PBDEs, endosulfanos), así como otro grupo de contaminantes ampliamente distribuidos en el medio ambiente como los PAHs. Por otro lado, se midieron los flujos de deposición atmosférica de PBDEs durante más de 24 meses en cuatro zonas de alta montaña de Europa: al sur (Lago Redon, Pirineos) y noroeste (Lochnagar, Escocia), en el centro (Gossenköllesee, Alpes) y este (Skalnate Pleso, Tatras). Se calcularon las retrotrayectorias con el modelo meteorológico HYSPLIT en los puntos de muestreo durante el período de estudio para obtener una descripción detallada del origen de la contaminación transportada por vía atmosférica en cada zona. Previo al análisis de PBDEs en las muestras de nieve o de deposición atmosférica se desarrolló y optimizó una metodología analítica e instrumental con límites de detección suficientemente bajos para permitir su determinación en las muestras recogidas. Se obtuvo un método de extracción en fase sólida (SPE) rápido, simple y cuantitativo para el análisis de PBDEs en muestras acuosas, además de un método instrumental por GC-MS en modo NICI que permitió la determinación de PBDEs de 3 a 10 átomos de bromo a nivel de femtogramos en una única inyección. Los resultados obtenidos del análisis de COPs en la columna total de nieve acumulada durante todo un invierno en las Tatras mostraron la presencia de todos los compuestos estudiados en todas las muestras y altitudes, poniendo de manifiesto la distribución global de los mismos. Entre los resultados obtenidos destaca la identificación y cuantificación de los PBDEs, en particular el BDE 209, lo que pone de manifiesto su capacidad de transporte atmosférico hasta las zonas montañosas remotas a pesar de su baja volatilidad y carácter hidrofóbico. En el caso de los PBDEs menos bromados, éste constituye el primer estudio que describe una dependencia de sus concentraciones en nieve con la altitud, o lo que es lo mismo, en función inversamente proporcional a la temperatura. Ello es coherente con el efecto de acumulación preferencial en zonas frías del planeta observado para otras familias de COPs. BDE 209 y el endosulfan sulfato no mostraron una dependencia con la temperatura sino con la cantidad de partículas presentes en la nieve, lo cual indica que el transporte a larga distancia de estos compuestos está asociado a los aerosoles atmosféricos. Los resultados obtenidos en las muestras de deposición atmosférica mostraron una composición de PBDEs en las cuatro zonas de estudio coherente con la de las mezclas comerciales utilizadas en Europa, pentaBDE y decaBDE. BDE 209 fue el congénere más abundante en seguido por BDE 47, BDE 99, BDE 100 y BDE 183. Además, se observaron procesos de degradación fotolítica que modifican la composición relativa de los congéneres con respecto a la encontrada en las mezclas comerciales en zonas situadas a mayor altitud y durante los periodos más cálidos, relacionado con el mayor grado de insolación en estas condiciones. El estudio de las retro-trayectorias en estas zonas durante el periodo de muestreo indicó un aumento de los flujos de deposición de PBDEs en las zonas de muestreo más occidentales (Redon y Lochnagar) asociado a las masas de aire provenientes del Atlántico Norte (USA, Canadá). En el Lago Redon, se observaron flujos de deposición más altos y correlaciones mejores cuando las masas de aire provenían de Norteamérica sin pasar por el Reino Unido, indicando que este aumento de las concentraciones de PBDEs no estaba relacionado con las fuentes europeas regionales. En esta tesis se ha demostrado, por primera vez, que existe un transporte a larga distancia de PBDEs desde América del Norte hacia Europa. Este mecanismo de transporte es coherente con el mayor grado de uso de estos compuestos en USA y Canadá en relación con Europa y con la dirección predominante de los vientos contra-alisios
Nuevos materiales de control de calidad para la caracterización de residuos by Rosa María López Romero( )

2 editions published in 2010 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Presència de dioxines i bifenils policlorats en àrees continentals i oceàniques by Laura Morales Pérez( Book )

2 editions published in 2015 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Els contaminants orgànics persistents (COP) són un ampli grup de substàncies orgàniques molt resistents a la degradació fotolítica, biològica i química en el medi ambient, fet que els concedeix llargs temps de vida mitja en sòls, sediments, aire o biota. Això, sumat a la gran dispersió arreu del planeta d'aquests contaminants degut al seu transport a llargues distàncies (per les seves propietats físico-químiques) i a la seva toxicitat, fa que els COP esdevinguin un problema a escala global. Les dioxines (PC01/Fs) i els bifenils policlorats similars a les dioxines (dl-PCBs) són dues de les principals famílies de COP, conegudes per la seva gran toxicitat i el seu potencial carcinogènic. Els dl-PCBs van ser produïts per a diverses aplicacions industrials, però durant les dècades dels 70 i dels 80 es va prohibir la seva producció a la majoria dels països industrialitzats. Les dioxines no han estat mai produïdes a propòsit, però són subproductes de diverses activitats industrials i processos de combustió. En les darreres dècades s'ha començat a prendre consciència de la perillositat d'aquestes substàncies tant pel medi ambient com per a la salut humana i s'han establert diverses regulacions per a controlar les seves emissions al medi així com organismes internacionals de control de COP com el Conveni d'Estocolm, que compromet els països signants a controlar els seus nivells ambientals existents. Les mostres analitzades en aquesta tesi en territori espanyol formen part dels compromisos adquirits amb el Conveni d'Estocolm. En aquesta tesi s'han analitzat els nivells de PC01/Fs i dl-PCBs presents en diferents matrius ambientals i en diferents àrees, tant continentals com oceàniques, per tal de tenir una visió més global de la seva distribució i compartimentació ambiental, així com dels diferents processos que defineixen el seu destí final. Per una banda s'han analitzat ous de gavina, considerats un excel·lent bioindicador, en 5 parcs naturals distribuïts en la zona costanera d'Espanya durant 4 anys, analitzant les diferències espacials, temporals i entre dues espècies de gavina cohabitants en la mateixa àrea. Les gavines es troben situades en una alta posició de la cadena tròfica marina, fet que fa que l'acumulació de COP a través de la dieta sigui important. En cada posta es transfereix una part d'aquests contaminants als ous, esdevenint un bon bioindicador ambiental. Per altra banda s'han analitzat diverses mostres atmosfèriques de zones terrestres en diferents localitzacions d'Espanya i Colòmbia, en zones rurals/remotes, urbanes i industrials, utilitzant tant captadors actius, amb els que s'ha col·lectat la fracció de PM10, com captadors passius. En les 12 estacions espanyoles s'han recollit mostres des del 2008 fins a l'actualitat en cada estació de l'any, observat les tendències temporals i estacionals de les àrees estudiades. A Colòmbia l'estudi es centra en una ciutat andina, situada a més de 2000 metres d'altitud i propera a un volcà actiu. L'estudi de la fracció de PM10 amb captadors actius, al mateix temps que l'estudi atmosfèric amb els captadors passius, ha permès analitzar la diferent compartimentació de dioxines i bifenils policlorats en l'atmosfera i observar les seves principals fonts d'emissió. Entre els aspectes més innovadors d'aquesta tesi en podem destacar un darrer apartat que mostra els resultats de PC01/Fs i dl-PCBs obtinguts en àrees oceàniques. L'oceà obert es considera un ambient clau en la dinàmica global dels contaminants degut a la seva enorme cobertura espacial de la superfície terrestre, el seu elevat potencial de degradació i la seva capacitat d'actuar com a reservori i desguàs de substàncies químiques antropogèniques. La seva amplitud espacial i el difícil accés a la recol·lecció de mostres fa que existeixin poques o nul·les dades sobre els nivells de PC01/Fs i dl-PCBs en l'oceà obert. Durant la campanya de circumnavegació Malaspina 2010 a través de les zones tropicals i subtropicals dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic van ser recollides i analitzades 39 mostres atmosfèriques (fase gas i aerosol) i 29 mostres de plàncton. Amb les mostres atmosfèriques s'ha pogut conèixer els nivells atmosfèrics oceànics globals i avaluar la degradació i la deposició seca atmosfèrica de les PC01/Fs i els dl-PCBs, parametritzant amb les dades de deposició seca per tot l'oceà, la quantitat d'aquests contaminants que es dipositen anualment sobre la superfície oceànica des de l'atmosfera. Els resultats de PC01/Fs i dl-PCBs en el plàncton oceànic són els primers que s'obtenen ja que fins ara només existien dades d'algunes zones costaneres. S'han pogut estudiar els diferents processos biogeoquímics que determinen els nivells de contaminants en el plàncton oceànic així com la biodilució, la influència de la deposició atmosfèrica i els fluxos verticals associats a la sedimentació de matèria orgànica (bomba biològica) per tal de poder entendre i identificar les dinàmiques i el destí final dels contaminants orgànics persistents en l'Oceà Obert
Establishment of analytical methods for the determination of new foodprocessed contaminants by Mohammed-Soubhi Altaki( Book )

2 editions published in 2017 in Spanish and English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

The development of sensitive analytical methods has allowed identifying non- nutrient chemicals in food that may affect the human health and are recognised as food chemical contaminants. Some of these compounds are originated from food processing and several studies have demonstrated that can induce tumours in animals. Process- induced food carcinogens are defined as those undesirable chemicals unintentionally present in food as a result of processing and/or preparation of the raw material. The discovery of acrylamide in processed carbohydrate rich food in 2002 sparked renewed interest on some other known food carcinogens such as volatile N-nitrosamines (VNAs) and has also led to the discovery of some others that were previously unknown like furan. Furan and volatile N-nitrosamines (VNAs) are induced food toxicants and due to their potential harmful effects on human health, they have been classified as probable and/or possible carcinogens to humans by the International Agency for Research on Cancer (IARC). At present, food processing technologies able to prevent their formation are not available. To guarantee food safety, identification and quantification of food contaminants as well as the evaluation of their occurrence and risk assessment are needed. An indispensable prerequisite to fulfil these objectives is to have available reliable analytical methodologies. The analysis of furan and volatile N-nitrosamines is challenging due to their physicochemical properties, relatively low concentration levels and the complexity of the food matrices and therefore, there is interest to explore new analytical methodologies able to enhance sensitivity, selectivity, adaptability and also to meet the criteria of European Commission (2002/657/EC) regarding the validation and establishing the performance of analytical methods. In this context, this thesis was conducted to study furan and volatile N- nitrosamines as process-induced food toxicants from the development of analytical methodologies to the evaluation of their presence in food and risk assessment estimation for Spanish population. A fully automated headspace solid-phase microextraction (HS- SPME) gas chromatography coupled to ion-trap mass spectrometry (GC-ITMS) methods to evaluate the presence of these contaminants in food products and to estimate the real exposure of the population to these compounds were established. Parameters affecting the HS-SPME performance including extraction and desorption conditions were experimentally optimised in order to obtain the maximum extraction efficiencies. In addition, GC-ITMS methods using electron ionization and full scan MS mode for furan analysis and selected reaction monitoring tandem mass spectrometry with chemical ionization (CI-IT MS/MS) for VNAs analysis were developed. The experimental results are presented in three scientific papers, two devoted to furan determination and one to the analysis of volatile N-nitrosamines. The applicability of both HS-SPME-GC-MS methods for the determination of furan and VNAs has been demonstrated analysing several selected foods commercialised in Spain. Furan was detected in all samples at concentrations, being baby food and coffee the products with the highest furan content. In contrast, VNAs were not detected in any of the analysed beer samples at concentrations levels above limits of quantification, and the presence of VNAs (NDMA and NPYR) were only found in 3 out of 18 processed meat product samples analysed indicating the effectiveness of the measures adopted by the manufactures to avoid the formation of VNAs. Therefore, a survey on furan content in coffee brews and baby foods was conducted while this study was not performed for VNA because of the low frequency and levels found in the samples analysed in this thesis. The presence of furan in coffee and baby food categories constitutes a potential risk for human health because they contain high furan content and are highly consumed. The evaluation of furan levels found in these food products are included in two scientific articles. In addition, the effect food preparation, heating and handling, on furan content and an estimation of risk assessment of furan intake from food consumption are also included
Implicación del eosinófilo intestinal y producción del factor liberador de corticotropina en la fisiopatología del Síndrome del Intestino Irritable con predominio de diarrea by Eloísa Salvo Romero( Book )

2 editions published in 2018 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Estudi de la distribució dels compostos organoclorats en els organismes fluvials sota la influència dels efluents d'una planta clor-àlcali (riu Ebre, entre Mequinensa i el Delta) by David Huertas López( Book )

2 editions published in 2015 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Els compostos orgànics persistents (COPs) són un conjunt de contaminants que comparteixen una sèrie de característiques comuns. Com el seu nom indica, poden romandre en el medi ambient durant llargs períodes de temps, són molt estables i no es degraden amb facilitat. D'altra banda són tòxics i a causa de les seves propietats fisico-químiques es distribueixen per tot el planeta transportant-se a llocs remots allunyats dels focus emissors. A més, en ser lipofílics, tenen una gran capacitat de bioacumulació en els organismes i per tant es biomagnifiquen al llarg de les xarxes tròfiques. La producció de compostos organoclorats durant el darrer segle per part de l'empresa cloro¬àlcali situada a Flix (al sud oest de Catalunya), ha donat lloc a l'acumulació de fangs contaminats a l'embassament d'aquesta població. Tradicionalment, en relació a les concentracions de contaminants orgànics, els organismes han estat tractats de forma parcial en tot aquest tram final del riu Ebre. Es per aquesta raó que en aquesta tesi s'ha realitzat un estudi més complet de la seva distribució i impacte sobre tots els nivells de les xarxes tròfiques fluvials tot començant pels nivells tròfics inferiors i incloent els principals depredadors. Això ha representat l'anàlisi de diversos compostos organoclorats en diferents matrius biòtiques i abiòtiques: els clorobenzens (PeCB i HCB), els policlorobifenils (PCBs), els hexaclorociclohexans (HCHs), el diclorodifeniltricloroetà (01T) i els seus metabòlits, així com també els policloroestirens (PCEs). Per complementar la recerca s'ha volgut estudiar la presència d'aquests compostos a llocs allunyats de les principals fonts d'emissió. Per fer això, s'han analitzat mostres al llarg de tot el tram baix del riu Ebre, per comprovar si hi havia diferències de concentracions respecte a l'embassament de Flix, diferències en els patrons de distribució de COPs, o en els fenòmens de biomagnificació d'aquests compostos. Així mateix aquesta tesi estudia l'impacte que ha tingut la fàbrica clor-àlcali situada a l'embassament de Flix sobre les xarxes tròfiques del darrer tram del riu Ebre, i com aquest focus de contaminació puntual, ha afectat els llocs situats a distàncies llargues de les emissions i abocaments. Primer s'estudien les concentracions de COPs i les relacions entre els nivells tròfics inferiors de l'embassament de Flix. En segon lloc s'avaluen els nivells de contaminants que tenen els peixos tant a l'embassament com aigües avall. En tercer lloc es determina l'efecte que tenen els compostos organoclorats en els estadis superiors de les xarxes tròfiques fluvials: els ocells. Per finalitzar, es condensa tota la informació relacionada amb la biomagnificació dels contaminants al llarg de la xarxa tròfica dins de l'embassament de Flix
Análisis, biodisponibilidad y vigilancia de contaminantes orgánicos hidrofóbicos en el medio acuático by Agustina de la Cal Rodríguez( Book )

2 editions published between 2015 and 2016 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

En un periodo de tiempo determinado, solamente una fracción de la cantidad total de una sustancia química presente en la columna de agua o en el sedimento está en forma bioaccesible o biodisponible. Por otra parte, aun cuando la fracción disuelta de un contaminante puede ser muy baja y a veces indetectable, una exposición muy larga puede dar lugar a su acumulación por parte de los organismos. Esta cuestión es especialmente relevante para los contaminantes hidrofóbicos, que tienden a persistir en el ambiente uniéndose a las partículas de sedimento y a ser acumulados por la biota. Una determinación precisa del riesgo asociado a la presencia de estos contaminantes en el medio acuático debe partir de medidas que tengan en cuenta su disponibilidad espacial y temporal para los seres vivos en cada circunstancia. La tesis se enmarca en este contexto y se centra en dos grupos de contaminantes haloaromáticos: el histórico pesticida diclorodifeniltricloroetano (31T) y sus productos de transformación (31X, en conjunto) y los retardantes de llama difeniléteres polibromados (PBDE), incluidos más recientemente en la legislación. El objetivo general era el desarrollo y aplicación de métodos analíticos con los que medir sus concentraciones en las distintas fases o compartimentos del medio acuático que fuesen representativas exposición real de los organismos vivos. En la primera parte de la tesis, se empleó una técnica moderna para la extracción cuantitativa en sedimento y en peces, adecuada a los requisitos normativos actuales de exhaustividad para la vigilancia de contaminantes. Para ello, se optimizó un método analítico mediante extracción selectiva con líquidos presurizados (SPLE) acoplada a cromatografía de gases y espectrometría de masas (GC-MS) que permitió realizar una extracción y purificación simultánea de las muestras con una reducción importante del tiempo de análisis, la manipulación de la muestra y el uso de disolventes frente a métodos tradicionales. Los métodos optimizados fueron aplicados para el análisis de PBDE y 31X en muestras de sedimentos y peces procedentes de distintos puntos de la costa peninsular y en la cuenca del río Ebro. La metodología desarrollada permitió, además, la detección en estas muestras de hexabromociclododecano (HBCD), un retardante de llama que comenzaba a utilizarse como sustituto de los PBDE y cuya presencia en el medioambiente apenas había sido descrita en ese momento. El análisis de las muestras demostró las diferencias relativas con que los peces acumulan cada uno de los analitos respecto a sus cantidades en el sedimento. Posteriormente, se evaluaron dos tipos de técnicas biomiméticas que utilizan una fase sustituta para cuantificar el contaminante bioaccesible y bioacumulable en el medio. En primer lugar, la extracción exhaustiva de los contaminantes presentes en los sedimentos realizada mediante el método de SPLE fue comparada con la extracción acuosa con Tenax®, lo que permitió cuantificar la fracción susceptible de pasar a la fase disuelta en periodos concretos de tiempo o fracción bioaccesible. La existencia de fracciones residuales de contaminante que mantienen asociados a la fase particulada de manera casi irreversible, diferentes según los analitos, es una de las causas que contribuyen a la formación de los patrones diferenciales entre biota y sedimento. Por último, dentro de la línea de trabajo de técnicas biomiméticas, se evaluó la aplicabilidad de distintas versiones de un dispositivo de muestreo pasivo en fase experimental, el Chemcatcher®, capaz de acumular los PBDE y 31X disueltos en el medio y proporcionar una medida promediada en el tiempo. Los límites de detección obtenidos indican que este sistema podría ser apto para el monitoreo de estos contaminantes en cuerpos de agua muy contaminados como efluentes de depuradoras, pero no para determinar las concentraciones en que se suelen encontrar en aguas superficiales
Noves estratègies per a la determinació de contaminants orgànics halogenats persistents en mostres ambientals i biòtiques by Jordi Parera Costa( Book )

2 editions published between 2014 and 2015 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

L'estudi de la presència i distribució dels contaminants orgànics persistents en el medi ambient és avui dia un tema de gran interès social degut als efectes nocius que aquests compostos provoquen en el organismes vius i a la seva capacitat per a bioacumular-se a través de la cadena tròfica. A més dels compostos que es troben en el llistat de substàncies perilloses del Conveni d'Estocolm (bifenils policlorats (PCBs), policlorodibenzo-p-dioxines i furans (PC01s/Fs) i pesticides organoclorts), alguns que s'hi han afegit recentment (2009) com els polibromodifenil èters (PBDEs) o sulfonats de perfluorooctà, en els últims anys s'ha detectat en el medi ambient la presència de nous contaminants com les parafines clorades (CPs). Aquest fet, ha comportat que s'hagi proposat la seva inclusió en el llistat de compostos que s'estan avaluant per ser inclosos en el Conveni d'Estocolm i s'hagin inclòs en la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. Atès que la informació que es disposa actualment relativa a la seva presència i distribució en el medi ambient és encara limitada, és d'interès disposar de mètodes d'anàlisi ràpids i fiables que permetin la seva determinació amb una elevada sensibilitat i selectivitat L'objectiu principal d'aquesta tesis és el desenvolupament de metodologies analítica per a l'anàlisi de CPs i d'altres contaminants orgànics persistents per tal de estudiar la seva presència i distribució en mostres ambientals i alimentàries. En una primera part de la tesi s'ha estudiat l'aplicabilitat de l'extracció assistida per microones com a alternativa a les tècniques d'extracció tradicional per l'anàlisi de CPs en mostres de sediments, per tal de disposar d'un mètode ràpid i senzill per l'anàlisi d'aquest compostos en matrius abiòtiques d'elevada complexitat. Tanmateix, s'ha avaluat l'aplicabilitat d'un mètode multi-component per l'anàlisi de mescles de CPs i d'altres famílies de contaminants, com les PC01/Fs, els PCBs i els PBDEs, en mostres de bivalves i peixos destinats al consum humà. En ambdós casos, els mètodes s'han aplicat a l'anàlisi de CPs i altres contaminants en sediments d'origen fluvial i marí fortament influenciats per l'activitat industrial i en productes del mar procedents d'àrees d'especial interès pesquer i ecològic, com és el Delta de l'Ebre. En una segona part d'aquesta tesi s'ha estudiat l'aplicabilitat de la cromatografia de gasos multidimensional integrada (GCxGC) per a la separació i caracterització de mescles de CPs i la seva determinació en mostres ambientals. Amb aquest objectiu, en primer lloc es van estudiar diferents combinacions de columnes en les dues dimensions per tal d'aconseguir la màxima separació entre els components de les mescles i estudiar la seva composició i naturalesa. En segon lloc, es va desenvolupar un mètode GCxGC acoblat amb un espectròmetre de masses amb analitzador de temps de vol (TOF-MS) per dur a terme la identificació i quantificació de les CPs en mostres ambientals. Per altra banda, s'ha avaluat la capacitat de la GCxGC en l'anàlisi de CPs i d'altres contaminants, com els PCBs i els PBDEs, en mostres de sediments per tal de disposar d'un mètode ràpid i fiable per a la determinació conjunta d'aquestes tres famílies de compostos. Finalment, en aquesta tesi s'ha estudiat l'aplicabilitat de l'acoblament GCxGC-MS amb analitzador quadrupolar com a alternativa al TOF, per a l'anàlisi de mescles de CPs. En aquest sentit s'ha pogut demostrar la idoneïtat d'aquest tipus d'analitzador, treballant en condicions que proporciona la màxima velocitat d'adquisició sense perdre informació espectral, ja que permet acostar-se a les prestacions del TOF i, en conseqüència, es pot utilitzar per l'anàlisi i caracterització de mescles de CPs i d'altres famílies de contaminants
Nuevas estrategias para la determinación de polisiloxanos en muestras ambientales by Eloy Yordad Companioni Damas( Book )

2 editions published between 2014 and 2015 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Los metilsiloxanos volátiles (VMS) constituyen un nuevo grupo de contaminantes cuya presencia en el medio ambiente ha suscitado en los últimos años una especial atención debido a que presentan una elevada persistencia, capacidad de bioacumulacion y provocan efectos tóxicos y potencialmente cancerígenos en los organismos vivos. Hasta el momento, los datos disponibles sobre su presencia y distribución en el medio ambiente son muy limitados y, por tanto, existe un gran interés por conocer el impacto real que provocan estos contaminantes. Además, el análisis de estos compuestos en muestras ambientales conlleva serias dificultades debido a su elevada volatilidad y a la contribución como contaminación de fondo a las muestras. En base a esta problemática, el objetivo de esta tesis es el desarrollo de nuevos métodos de análisis para la determinación de VMS mediante la cromatografía de gases acoplada a espectrometría de masas (GC-MS), y estudiar su presencia y distribución en muestras ambientales de diferente naturaleza. Debido a que los VMS son compuestos de elevada volatilidad, en esta tesis se han desarrollado métodos de análisis empleando la técnica HS-SPME para el análisis de VMS en aguas fluviales y mejillones. También se utilizaron discos de extracción en fase sólida (SPE disk) de C18 de pequeño formato (5,5mg/1ml) para el anàlisis de la fase disuelta de aguas residuales. Para el análisis de la fase particulada del agua residual, además de suelos y lodos se utilizó la extracción con n-hexano y purificación del extracto con cartucho de SPE de sílice (100mg/1ml). En esta tesis también se ha abordado el análisis de VMS en aire mediante el uso de cartuchos de isolute ENVI+ para la retención de los analitos. Se aplicó la inyección de grandes volúmenes con la técnica Concurrent solvent recondensation-large volume injection (CSR-LVI), para incrementar sensibilidad de la determinación en todos los métodos establecidos. Los métodos desarrollados fueron aplicados al análisis de diferentes tipos de muestras, como suelos urbanos, lodos de depuradoras, aguas residuales sin tratar y tratadas, aire de exterior e interior y mejillones. En todas las muestras, las concentraciones encontradas de VMS mostraron un elevado predominio de los VMS cíclicos respecto a los lineales, siendo el decametilciclopentasiloxano (D5) el compuesto mayoritario. En general, las matrices más contaminadas con VMS fueron las aguas residuales y lodos de depuradoras, mientras que los niveles más bajos se encontraron en agua fluvial y suelos urbanos. El estudio de VMS en mejillones como bioindicadores de contaminación ha permitido detectar la presencia de estos compuestos en aguas de la costa catalana y determinar las zonas que presentan un mayor grado de contaminación
El Mastocito : célula clave en la microinflamación intestinal y en la regulación de la función barrera mediada por el estrés en el síndrome del intestino irritable con predominio de diarrea by Mar Guilarte Clavero( Book )

2 editions published in 2014 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El Síndrome del Intestino Irritable (SII), clásicamente considerada una enfermedad del colon, es un trastorno altamente prevalente, con gran impacto en la calidad de vida y pocas opciones terapéuticas eficaces. Se desconoce cuál es su etiología, pero el estrés se ha asociado al desarrollo y mantenimiento del SII, en base a que los pacientes afectos padecen más estrés crónico que la población sana. Los mecanismos fisiopatológicos subyacentes no se conocen con exactitud, pero destaca, como hallazgo común relacionado con la sintomatología, la alteración de la función barrera intestinal, junto con la presencia de microinflamación de la mucosa intestinal más pronunciada en los pacientes con el subtipo SII con predominio de diarrea (SII-D). Su diagnóstico se basa en criterios clínicos y en la exclusión de otras patologías gastrointestinales que cursan con síntomas similares, debido a la carencia de biomarcadores diagnósticos útiles. El mastocito a nivel intestinal interviene en la regulación de la motilidad, sensibilidad visceral y la función epitelial intestinal, por lo que cumple los requisitos para ser la célula candidata en modular la fisiopatología del SII. Este trabajo analiza la función del mastocito como regulador de la disfunción intestinal producida por el estrés. Para ello se han desarrollado tres trabajos, dos realizados con pacientes afectos de SII-D y un modelo experimental en ratas Wistar-Kyoto. En el primer trabajo, se realizó una biopsia de yeyuno a 20 pacientes con SII-D y a 14 voluntarios sanos, y se objetivó que en el yeyuno de pacientes con SII-D existe un incremento de linfocitos intraepiteliales, junto con una marcada hiperplasia y activación mastocitaria. Un hallazgo común fue que los pacientes presentaban más estrés basal que los voluntarios, y dado que el estrés se ha asociado al desarrollo y mantenimiento de los síntomas del SII, realizamos un modelo experimental de estrés crónico por aglomeración en ratas para comprobar si este era responsable de los cambios intestinales observados en nuestros pacientes y por ende, en el intestino del SII. Observamos que el estrés crónico psicosocial produce una inflamación intestinal, una hiperplasia y activación de mastocitos, que se acompaña de un aumento de la permeabilidad intestinal. Este último es dependiente del mastocito, ya que se revierte tras el tratamiento con ketotifeno, un estabilizador de la membrana del mastocito. Por lo tanto este modelo de estrés experimental, reproduce características fisiopatológicas del SII y representa un nuevo modelo experimental para el estudio de su fisiopatología. Por último, en el tercer trabajo, para estudiar el papel regulador del mastocito en la alteración de la barrera intestinal en el yeyuno de pacientes con SII-D en respuesta al estrés agudo, realizamos una perfusión yeyunal segmentaria a 21 pacientes y a 11 voluntarios sanos y recogimos los efluentes intestinales de forma basal, tras la administración de placebo y tras la administración periférica de CRF (factor liberador de corticotropina), principal neuromediador del estrés. Observamos que el estrés agudo producía un aumento de la liberación luminal de triptasa, de forma paralela a la secreción de agua y de albúmina a la luz intestinal, indicando un aumento de la actividad secretora y de la permeabilidad de forma mayoritaria en SII-D. Además se acompañaba de la liberación de quimiocinas proinflamatorias. Observamos también que en el yeyuno de pacientes con SII-D existe una sobreexpresión de CRF-R2. En resumen, la activación de los mastocitos secundaria al estrés en el yeyuno de pacientes con SII-D puede ser un factor relevante en la fisiopatología de la recaída del SII y de la inflamación intestinal producida por el estrés
Molecular mechanisms and effect of acute and psychosocial stress on the intestinal barrier function: implications on the irritable bowel syndrome by Marc Pigrau Pastor( Book )

2 editions published between 2018 and 2019 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El estrés psicosocial es uno de los grandes problemas de salud en las sociedades modernas. En condiciones fisiológicas el estrés representa una amenaza para la homeostasis. En respuesta al estrés se genera una respuesta coordinada que implica a los sistemas autonómico, endocrino e inmunitario para mantener la estabilidad del medio. Una sobreexposición al estrés en individuos susceptibles, altera esta respuesta adaptativa pudiendo dar lugar al desarrollo de enfermedades. Uno de los órganos más vulnerables al estrés es el tracto gastrointestinal (GI), ya que las enfermedades más comunes del tracto gastrointestinal, los trastornos funcionales digestivos (FGID), son enfermedades sensibles al estrés, pero los mecanismos subyacentes siguen siendo desconocidos. Tanto el estrés agudo como el crónico han demostrado alterar mecanismos que pueden dar lugar a la disfunción de la barrera intestinal y a la activación de la inmunidad a nivel de la mucosa intestinal, dos factores que se han relacionado con el desarrollo del síndrome del intestino irritable (SII). El objetivo de esta tesis es describir la influencia del estrés en la función GI y describir los componentes moleculares de la respuesta al estrés que pueden predisponer al desarrollo de los FGID. Primero realizamos un estudio retrospectivo para determinar la prevalencia en nuestra comunidad de estrés crónico psicosocial en pacientes con SII con predominio de diarrea (SII-D) y para evaluar el efecto del estrés crónico psicosocial y el sexo en la severidad del SII-D. Evidenciamos que los sujetos con SII-D presentaban una mayor prevalencia de estrés crónico psicosocial que los voluntarios sanos. Asimismo, las mujeres afectas de SII-D presentaban más síntomas dispépticos que los sujetos varones del mismo grupo. El análisis por subgrupos demostró que las comorbilidades condicionaban una mayor severidad clínica del SII-D en aquellos pacientes con depresión. Posteriormente, se realizó un estudio prospectivo para investigar los mecanismos moleculares subyacentes a la respuesta de la mucosa intestinal al estrés. Para ello, se obtuvieron una biopsia antes y otra después del estrés, monitorizando variables autonómicas, hormonales y psicológicas de respuesta al estrés por frío (CPS). Se realizó un estudio de microarray, un análisis de la expresión génica diferencial y se identificaron las vías implicadas en la respuesta al estrés. El análisis reveló la influencia del ritmo circadiano, la función barrera intestinal y la inflamación en la respuesta al estrés, tres factores que han sido asociados al desarrollo de FGID. La validación por PCR confirmó estos resultados pero también demostró que el estrés era capaz de modificar la expresión de genes relacionados con las uniones estrechas. El análisis por subgrupos de estrés crónico psicosocial y sexo objetivó que estos dos factores determinan una respuesta diferencial al estrés. Finalmente, realizamos un estudio para investigar si los cambios observados a nivel molecular se asociaban a un aumento de la permeabilidad intestinal medida mediante el test de lactulosa-manitol después del estrés. El estudio identificó que el CPS era capaz de aumentar la permeabilidad intestinal y esta respuesta estaba condicionada por sexo y el estrés crónico psicosocial, sugiriendo que esta respuesta diferencial podría estar relacionada con la mayor prevalencia de SII en mujeres. En conclusión, el estrés crónico psicosocial tiene un papel en la fisiopatología del SII-D. Las comorbilidades empeoran la sintomatología en los pacientes afectos de SII-D. El estrés agudo altera la expresión de genes relacionados con el ritmo circadiano, la respuesta inflamatoria y la regulación de la barrera intestinal, favoreciendo la disfunción de la barrera intestinal y el desarrollo de los FGID. Estrategias dirigidas a identificar y tratar las comorbilidades en los pacientes con SII-D y a reducir el estrés crónico psicosocial podrían ser útiles en el manejo clínico de los pacientes con SII
Transport de compostos orgànics naturals i antropogènics a zones de mar obert mitjançant canyons submarins i altres processos : el cas del Golf de Lleó by Joan Antoni Salvadó i Estivill( Book )

2 editions published in 2012 in Spanish and Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Policlorodibenzo-p-dioxinas, policlorodibenzofuranos (PCDD/Fs) y bifenilos policlorados (dl-PCBs) en la gestión de residuos y el medio ambiente by Karell Martinez Guijarro( Book )

1 edition published in 2014 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

Metodología analítica para la determinación de compuestos organoclorados en muestras ambientales by Francisco Javier Santos Vicente( )

1 edition published in 1994 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

Policlorodibenzo-p-dioxinas, policlorodibenzofuranos (PC29 by Karell Martínez Guijarro( )

1 edition published in 2014 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

En esta Tesis se han realizado diversos estudios relacionados con la presencia de dioxinas y bifenilos policlorados en el ámbito de la gestión de residuos y la problemática ambiental que de ello se deriva. Para poder llevar a cabo las tareas incluidas en los diferentes proyectos ha sido preciso incidir en algunos aspectos relacionados directamente con la metodología analítica empleada en la determinación de estas sustancias. A modo de resumen, se ha actualizado la metodología analítica de PC29/Fs y dl- PCBs utilizada anteriormente en nuestro laboratorio, con el objetivo de disponer de un procedimiento que nos permitiera analizar ambas familias de compuestos en fracciones separadas y en el caso de los dl-PCBs en un único análisis instrumental. Asimismo, ha sido posible realizar un estudio de validación de esta metodología analítica y determinar la incertidumbre de los resultados obtenidos en muestras ambientales objeto de estudio. Esta metodología analítica ha permitido caracterizar fangos procedentes de plantas de tratamiento de aguas residuales para su eventual aplicación en suelos agrícolas, de acuerdo a directrices y criterios sujetos a un marco regulatorio europeo, habiéndose observado que en la mayoría de los casos se cumplían los requisitos en cuanto a presencia de dioxinas y furanos. Se han determinado los niveles de estos contaminantes en muestras de suelo de una zona de gran impacto industrial (Campo de Gibraltar), como parte de un estudio multidisciplinario llevado a cabo en esta zona, que ha permitido descartar la influencia de las PC29/Fs en la elevada incidencia de enfermedades cancerígenas diagnosticada entre los habitantes residentes dentro del área de influencia. Por último, se ha realizado un programa de vigilancia ambiental en Cataluña que nos ha permitido conocer los niveles de PC29/Fs en muestras de aire ambiente, observándose un descenso promedio del 70% entre los años 1997 y 2004. Como aspecto novedoso cabe señalar la introducción de manera exitosa de un captador de aire ambiente direccional para el estudio de estos contaminantes en la atmósfera
Contaminants organoclorats, organobromats i organofosforats en població general by Natalia Bravo Villarraso( )

1 edition published in 2019 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

"Durant les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX es van utilitzar arreu del món diferents tipus de compostos organoclorats i organobromats, que pertanyen als contaminants orgànics persistents (COPs), com a pesticides, retardants de flama o aïllants tèrmics. El 2001 la Convenció d'Estocolm sobre COPs va reconèixer els efectes adversos d'aquestes compostos sobre la salut i el medi ambient i va proposar controls amb l'objectiu d'eliminar o reduir el seu ús. Com a conseqüència d'aquesta prohibició altres compostos s'han anat sintetitzat per substituir-los, alguns d'ells són els pesticides organofosforats i els piretroides, que tot i que no són persistents el fet que s'utilitzin en grans quantitats fa que siguin un risc pel medi ambient i la salut.Aquest estudi avalua, per una banda, l'abast de diferents contaminants orgànics persistents (COPs), especialment els compostos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil èters (PBDEs), en dones. I per altra banda, la càrrega i exposició de diferents pesticides organofosforats i piretroides en població general de tres països europeus, dos països on l'agricultura esta molt present per tant s'utilitzen molts pesticides, Espanya i Itàlia, i un en el que es consumeixen menys, Eslovènia.La recerca sobre COPs es centra en dues poblacions de l'Argentina (Salta i Ushuaia) i una de Rússia (Chukotka), Ushuaia i Chukotka es poden considerar remotes. S'ha realitzat una anàlisi química d'un ampli ventall de COPs en mostres de sèrum de dones embarassades, emprant cromatografia de gasos i espectrometria de masses. A més, les concentracions de COPs han estan contrastades amb una sèrie de factors sociodemogràfics. El resultat més destacable es que totes les dones en totes tres poblacions tenen nivells detectables d'algun COP tot i que es van prohibir fa anys. A més, tant la residència de cada una d'elles com l'edat, paritat i l'IMC son uns factors que influencien les concentracions d'OCs. També s'ha trobat una associació positiva entre les concentracions de 4,4'-DDT amb l'edat gestacional, el pes i la longitud dels nadons, suggerint una interacció a nivell metabòlic entre aquest compost i el fetus.L'estudi sobre pesticides organofosforats i piretroides determina la exposició de diferents tipus de poblacions, nens de Trieste (Itàlia), parelles de dones i els seus nens de Ljubljana (Eslòvenia), dones embarassades de Tarragona (Espanya) i població general de zones rurals de Carbia i Sucs a Galícia i Catalunya, respectivament. S'ha desenvolupat una metodologia analítica que permetés les anàlisis dels diferents metabòlits dels pesticides organofosforats i piretroides en l'orina dels grups esmentats. S'ha vist que tant els treballadors agrícoles de Sucs, com les persones que viuen a un entorn rural (Sucs i Carbia) estan més exposats a pesticides organofosforats i piretroides. A més, s'ha trobat una distribució diferent en quant als pesticides organofosforats respecte a altres estudis, el pirimifos té un pes molt important en la població de dones embarassades de Tarragona i nens d'Itàlia. Finalment, s'ha avaluat l'exposició a pesticides organofosforats i piretroides i la seva relació amb la manipulació i utilització d'equips de protecció individual en la població agrícola de Sucs, concloent que l'ús d'EPI es útil i necessari en aquests tipus de treballs." -- TDX
Mecanismos moleculares y papel del mastocito en la inflamación de la mucosa intestinal asocida al síndrome del intestino irritable by Cristina Martínez Martínez( )

1 edition published in 2011 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

 
moreShow More Titles
fewerShow Fewer Titles
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.95 (from 0.88 for Regulació ... to 0.99 for Regulació ...)

Alternative Names
F J Santos wetenschapper

Santos, Francisco Javier

Santos Vicente, Frco. Javier

Santos Vicente, Javier

Languages
Spanish (27)

Catalan (10)

English (3)