WorldCat Identities

Cadefau Surroca, Joan Aureli

Overview
Works: 7 works in 15 publications in 3 languages and 14 library holdings
Roles: Author
Publication Timeline
.
Most widely held works by Joan Aureli Cadefau Surroca
Adaptabilitat del múscul esquelètic a l'exercici de curta durada : metabolisme energètic by Joan Aureli Cadefau Surroca( Book )

4 editions published between 1992 and 2009 in Catalan and held by 4 WorldCat member libraries worldwide

Biomarcadors sanguinis per a la caracterització del dany muscular induït per exercicis del tren inferior = Blood biomarkers for the characterization of muscle damage induced by lower limb exercices by Gerard Carmona Dalmases( )

2 editions published between 2016 and 2017 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

L'objectiu d'aquesta tesi ha estat caracteritzar el dany muscular induït per diversos exercicis del tren inferior mitjançant l'anàlisi de l'evolució temporal i la magnitud de canvi de l'activitat o la concentració de marcadors bioquímics sèrics. Amb aquesta finalitat, el dany muscular induït per diversos exercicis del tren inferior s'ha avaluat mitjançant protocols de laboratori basats en exercicis d'alta intensitat (HIE) (estudis I, II i III) i protocols de camp consistents en exercicis de llarga durada (LDE) (estudis IV i V). Exercici d'alta intensitat En el primer estudi (I), el dany muscular induït per un exercici de mig esquat inercial d'alta intensitat es va avaluar mitjançant l'evolució en sèrum de l'activitat d'enzims musculars i la concentració de proteïnes del sarcòmer específiques del tipus de fibra (ràpida [tipus II] o lenta [tipus I]), com ara les isoformes ràpida (tipus II) i lenta (tipus I o ß) de la miosina (FM i SM, respectivament). Es van registrar els perfils sèrics de deu homes joves, sans i físicament actius a l'inici de l'estudi i en diversos punts temporals després de l'exercici. Mentre que l'augment sèric d'enzims musculars va suggerir un increment de la permeabilitat de la membrana tant de les fibres lentes (tipus I) com de les ràpides (tipus II), l'increment d'FM va suggerir la disrupció del sarcòmer, i també un increment de la permeabilitat de la membrana de fibres ràpides (tipus II). Per tant, vam concloure que un model molecular indirecte de dany muscular induït es pot construir mitjançant l'avaluació de l'evolució temporal de l'activitat o la concentració sèrica d'enzims i proteïnes musculars, d'acord amb el seu pes molecular, el compartiment de la fibra en la qual es troben i el tipus de fibra (ràpida [tipus II] o lenta [tipus I]) en les quals s'expressen. Durant el segon estudi (II) es va aplicar el model molecular indirecte d'EIMD per avaluar la resposta muscular. Concretament, es va avaluar, en un saltador de perxa entrenat (PV) i un estudiant d'educació física (PE), l'efecte d'un exercici de premsa de cames fins a l'extenuació (LPF). Els paràmetres mecànics de l'exercici es van utilitzar com a indicadors del rendiment i la fatiga induïda per LPF. El PV va revelar un perfil explosiu (orientat a la potència) que va induir a danys lleus i selectius de les fibres ràpides (tipus II). Per contra, el PE va mostrar un perfil resistent a la fatiga, i també una activitat enzimàtica superior i una elevada concentració sèrica d'SM, cosa que suggereix un grau més alt de dany de les fibres lentes (tipus I). En l'últim estudi d'HIE (III), es va investigar el grau de dany induït per un exercici excèntric intensiu sobre la musculatura isquiotibial i es van analitzar les diferències en el grau de dany intersubjectes i intrasubjectes (comparació entre extremitats d'un mateix subjecte). Amb aquesta finalitat, es va avaluar la relació entre biomarcadors sèrics i altres marcadors indirectes de dany muscular. Tretze homes van realitzar sis sèries de deu repeticions de rull femoral unilateral i en van executar només la fase excèntrica amb cada cama. Atès que deu dels tretze participants en l'estudi van patir nivells elevats de dany muscular, els resultats desafien la noció segons la qual el dany muscular greu en humans es limita a protocols d'estimulació elèctrica. També es van observar diferències en la comparació entre extremitats, fet que va revelar que els dissenys experimentals que utilitzen l'extremitat contralateral com a control han de tenir en compte que es poden induir diversos graus de dany sobre la musculatura isquiotibial en ambdues cames d'un mateix subjecte. A més, la creatina quinasa mitocondrial del sarcòmer (sMtCK) sembla ser un nou i prometedor biomarcador d'EIMD que permet la identificació de high responders. Finalment, quan es recupera la funció muscular, increments persistents del temps de relaxació transversal (T2) suggereixen un procés d'adaptació/remodelació més que no pas dany muscular. Exercici de llarga durada El primer estudi d'LDE (IV) aplica el model molecular indirecte de dany muscular per avaluar la resposta del múscul després d'una ultramarató de muntanya (MUM) en vuit atletes (amateurs) entrenats en disciplines de resistència. Els resultats permeten concloure que l'augment de la concentració en sèrum d'SM després d'una MUM podria ser una evidència indirecta de disrupcions selectives del sarcòmer de fibres lentes (tipus I). Finalment, a l'últim estudi (V) basat en protocols d'LDE es van comparar els canvis induïts per una cursa de muntanya de 35 km (MTR) i una MUM de 55 km en els nivells sèrics de biomarcadors de dany muscular. La mostra de l'estudi es va compondre d'un grup de deu homes (amateurs) entrenats en disciplines de resistència, que van competir a l'MTR, i d'un altre grup de sis homes amb nivells elevats d'entrenament, que van competir a la MUM. Els resultats indiquen que la major distància recorreguda a la MUM podria estar relacionada amb nivells superiors de dany muscular de les fibres lentes (tipus I), fins i tot en individus altament entrenats
Intervención para la prevención de caidas y sus consecuencias en personas mayores de 65 años : programa de ejercicio físico en grupo que incide en el equilibrio, fuerza de piernas y esquema de la marcha by Beatriz Tobón Castaño( )

2 editions published between 2016 and 2017 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

INTRODUCCIÓN: Las caídas en las personas mayores pueden tener graves consecuencias en la salud en general, además pueden alterar el círculo social y familiar del afectado. El ejercicio físico puede potenciar y mantener las habilidades físicas necesarias para mantener la estabilidad y el control posturales, fundamentales para la prevención de las caídas. Las habilidades físicas en general pueden verse afectadas por el propio proceso de envejecimiento o por la presencia de patologías o traumatismos. OBJETIVO: Este estudio tuvo como objetivo valorar en personas mayores de 65 años, la efectividad de un programa de ejercicio físico específico y en grupo, que estimula el equilibrio, la fuerza del tren inferior y el esquema de la marcha, para proteger de las caídas y de los efectos de las mismas. METODOLOGÍA: Estudio de cohorte prospectivo con asignación aleatoria de una intervención; se estudió un grupo expuesto a la intervención que se comparó con un grupo no expuesto. Inicialmente, se realizó un estudio piloto con 397 participantes y, despues, un estudio definitivo con 191 participantes. El rango de edad de la muestra del estudio definitivo estuvo comprendido entre los 65 y 90 años, con una edad media de 74 años (DE 5,8) y predominio del género femenino (65%). La intervención del estudio definitivo se ajustó a partir del análisis de los resultados del estudio piloto y consistió en un programa de ejercicio físico aplicado en grupo y que pretendió incidir en el equilibrio, la fuerza de las piernas y el esquema de la marcha, utilizando material sencillo y de bajo coste. Se recogió información relacionada con las caídas mediante un cuestionario, y se valoró el estado del equilibrio, la fuerza de las piernas y el esquema de la marcha mediante tests físicos específicos al inicio y al final del estudio. RESULTADOS: El 39% de la muestra sufrió al menos una caída durante el año previo al estudio. La estimación del riesgo a caer en función de diferentes variables, arrojó datos significativos, en cuanto a mayor riesgo para el género femenino, para quienes consumen más de cinco medicamentos, para los que viven solos, para las personas que perciben su estado de salud como regular o malo, y para quienes no realizan ejercicio físico de manera regular. Se encontró una asociación entre género femenino y miedo a caer. El temor a las caídas fue mayor para los participantes del grupo que eran más sedentarios. El grupo intervención obtuvo mejores puntajes estadísticamente significativos con respecto a los grupos control, en todas las pruebas que valoraron el equilibrio, la fuerza de piernas y la agilidad; no fue así para la marcha que, aunque los puntajes fueron mejores, no fueron significativos estadísticamente. Se evidenció una disminución significativa del riesgo de caídas en la muestra en general, pasando de un OR de 4,8 (1,47-15,7 p= ,009) a un OR de 1,95 (1,23-3,09, p=,004). CONCLUSIONES: La práctica regular de ejercicio físico basada en un programa controlado y en grupo, que incida en el equilibrio, la fuerza de las piernas y el esquema de marcha, mejora la condición física en general y, especialmente, las cualidades mencionadas, que pueden favorecer la estabilidad y el control posturales en situaciones de desequilibrio. Se evidenciaron diferencias estadísticamente significativas para el grupo intervención en las pruebas de equilibrio y fuerza de piernas. La valoración de la marcha mostró mejoras para todos los grupos, siendo superiores para el grupo intervención en números absolutos, aunque la diferencia entre grupos no fue estadísticamente significativa
Estudi del paper de la fructosa-2,6-Bifosfat i l'enzim fosfofructo-2-quinasa/fructosa-2,6-bifosfatasa en múscul by Jordi Rovira Juárez( )

2 editions published between 2005 and 2006 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Influence of thigh muscularity on sprint mechanical propierties and performance by Sergi Nuell Turon( )

2 editions published in 2019 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

"Sprint performance is one of the most highly prized faculties in the vast majority of sports, from short accelerations seen in team sports to high maximal speeds reached in track and field events. The capacity to accelerate rapidly and to reach very high speeds is an extremely desirable quality across the sports world. Although many factors influence sprint performance, the ability to produce high horizontal ground reaction forces (GRFs) throughout the sprint seems the ultimate determinant. This ability is inclusive of mechanical properties of the muscles, morphological features and neural mechanisms as well as the ability of the given athlete to orient horizontal GRFs. Moreover, it is known that muscle volume (MV) is closely' related to the ability to produce force and power in any given muscle, therefore, it is logical to suppose that larger muscles would be advantageous for sprint performance. However, enlargement of a muscle increases inertia in the segment and reduces angular acceleration and velocity, which is counterproductive for the goal of improving sprint performance. Thus, the aim of this thesis was to analyse the influence of thigh muscularity (quadriceps, hamstrings and adductors) in sprint performance by examining different populations with different levels of sprint performance and to study the adaptation of these muscles during sprint-training periods in national-level sprinters.In the first study (Study I), we analysed and compared thigh MVs, sprint performance and sprint mechanical properties (SMPs) from recreationally trained young men and male sprinters. Results from this study showed that sprinters accelerated better than trained males (ES = 2.12-3.68, P < 0.01), but more importantly, they were much faster at high speeds (ES= 4.53, P < 0.01). Sprinters also had larger thigh muscle volumes (ES = 1.12-2.11, P < 0.01), especially in the hamstring musculature. Moreover, strong correlations were found between hamstrings MV and sprint performance (r = -0.670, P < 0.01), and moderate correlations between adductors MVand sprint performance (r = -0.563, P < 0.05). Based on differences in thigh muscularity between these groups and the correlations found, we concluded that hamstrings muscularity plays an important role in sprint performance.Through the second study (Study II) we compared thigh muscularity, SMPs and performance between sprinters of both sexes. The analysis revealed that only normalised hamstrings MV differed between the sexes, being larger in males (ES= 1.26, P < 0.05), while quadriceps and adductors showed no differences. Males were much faster than females (ES = 5.01-6.68, P < 0.001) and exhibited greater SMPs (ES = 1.98-6.97, P < 0.01), especially at maximal velocity. As in Study I, strong correlations were found between hamstrings MV and sprint performance (r = -0.685, P < 0.01), and moderate between adductors MV and performance (r= -0.530, P < 0.05). Moreover, hamstrings muscularity was related to maximal velocity and not to maximal horizontal force, while adductors muscularity showed the opposite correlations. We concluded that hamstrings muscularity is more important than adductors muscularity in determining performance in sprinting. Moreover, hamstrings MV seems more important for reaching very high speeds than adductors MV.Finally, in the third study (Study Ill) we examined the effect of a 5-month sprint­ based training macrocycle (SBTM) on sprint performance, thigh MVs and SMPs of national-level sprinters. The athletes were tested before, during and after the SBTM. Sprinters improved their sprint performance in all distances analysed (ES= 0.46-1.11, P < 0.01) as well as improving maximal velocity (ES= 0.40, P < 0.01)and the ability to produce horizontal GRFs throughout the sprint (ES = 0.91, P < 0.01). Moreover, we observed a highly consistent hypertrophic pattern in quadriceps, hamstrings and adductors, with increases during the first half of the period of training and maintenance during the second half. Hamstrings and adductors increases were almost the same, and double that of quadriceps. The greater increase in hamstrings and adductors might be related to the prominent role of these muscle groups during sprinting." -- TDX
Estudi del metabolisme del glicògen durant el treball muscular by Clara Prats Gavaldà( )

1 edition published in 2002 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

Avaluació de l'entrenament d'uns grups d'atletes per canvis morfològics i bioquímics musculars by Joan Aureli Cadefau Surroca( )

2 editions published in 1988 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

 
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.96 (from 0.96 for Adaptabili ... to 0.96 for Adaptabili ...)

Alternative Names
Cadefau i Surroca, Joan Aureli

Cadefau, Joan Aureli

Joan A Cadefau onderzoeker

Joan A Cadefau researcher

Languages