La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l'edat mitjana als temps actuals (Book, 2018) [WorldCat.org]
skip to content
La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l'edat mitjana als temps actuals Preview this item
ClosePreview this item
Checking...

La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l'edat mitjana als temps actuals

Author: Josep Maria Puiggròs i Jové; Jaume Dantí i Riu; Antoni Riera i Melis; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia.; Universitat de Barcelona,
Publisher: Barcelona : Universitat de Barcelona, 2018
Dissertation: Doctorat Universitat de Barcelona. 2018. Tesi
Edition/Format:   Thesis/dissertation : Thesis/dissertation : CatalanView all editions and formats
Summary:
Aquesta tesi tracta de la història i la cultura del vi a Catalunya i també de les varietats de cep principals que hem considerat autòctones o tradicionals. S'ha calculat que el vi a Catalunya pot tenir una antiguitat aproximada de 2700 anys. A partir d'aquesta data no s'ha deixat de cultivar la vinya i de consumir vi. En les diferents etapes d ela nostra història el vi ha passat a ser la beguda principal, un remei,  Read more...
Rating:

(not yet rated) 0 with reviews - Be the first.

Subjects
More like this

Find a copy in the library

&AllPage.SpinnerRetrieving; Finding libraries that hold this item...

Details

Genre/Form: Tesis i dissertacions acadèmiques
Material Type: Thesis/dissertation
Document Type: Book
All Authors / Contributors: Josep Maria Puiggròs i Jové; Jaume Dantí i Riu; Antoni Riera i Melis; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia.; Universitat de Barcelona,
OCLC Number: 1127258477
Notes: Departament responsable de la tesi: Departament d'Història i Arqueologia.
Description: 369 pàgines : il·lustracions a color ; 30 cm
Responsibility: tesi doctoral presentada per Josep Maria Puiggròs i Jové ; director-tutor: Dr. Jaume Dantí i Riu; director: Dr. Antoni Riera i Melis.

Abstract:

Aquesta tesi tracta de la història i la cultura del vi a Catalunya i també de les varietats de cep principals que hem considerat autòctones o tradicionals. S'ha calculat que el vi a Catalunya pot tenir una antiguitat aproximada de 2700 anys. A partir d'aquesta data no s'ha deixat de cultivar la vinya i de consumir vi. En les diferents etapes d ela nostra història el vi ha passat a ser la beguda principal, un remei, i un aliment. Tots aquests conceptes han anat variant a través del temps i, de manera especial, a partir de la segona meitat del segle XX. També s'ha comprovat que actualment el primer lloc que es considera de producció de vi es troba a Areni, a Armènia, i data de fa 6100 anys. Des d'allí es va estendre per Orient i la Mediterrània oriental, a través dels fenicis, primer, i dels grecs, posteriorment, va arribar el vi a la península Ibèrica. Encara que els grans difusors serien els romans, amb la invasió musulmana hi haurà en diversos períodes restriccions pel seu consum, el qual es recuperarà als territoris que novament van ser ocupats pels cristians. A llarg dels segles el vi s'ha begut de formes diferents: amb aigua, barrejat amb pebre, "el piment", possiblement originari de l'àrea catalano-occitana, l'aiguardent, el cava, o formes d'elaboració molt dolces com el muscat o la malvasia, i també s'ha usat a la cuina com a ingredient. S'ha estudiat com a la Mediterrània occidental, fins a finals de l'edat mitjana, hi va haver quatre tipus de vi blanc dolç que la noblesa i les monarquies, principalment, consumien: el moscatell, la malvasia, el vi grec i la vernaccia. Inicialment procedent d'Orient i van ser la base d'un gran comerç, que lideraven Venècia, Gènova i Nàpols. A finals de l'edat mitjana es comença a trobar documentació de noves varietats locals, moltes de les quals han arribat fins avui, com el montonach, que serà després la parellada, la carinyena, el monastrell, xarel.lo, garnatxa negra, aquesta com a varietat diferent de la vernaccia, i trobat. Finalment, durant el segle XIX va aparèixer la resta de les varietats que s'han estudiat en aquest treball. Com a conseqüència de la fil.loxera, es va produir una selecció, quedant únicament les varietats que van ser considerades més interessants i que són les varietats actuals en el territori català. A la segona meitat del segle XX es produir un canvi molt important en la forma de consum, que va ser abandonar el vi a doll per passar al vi embotellat. El vi va deixar de ser una beguda per fer passar la set a un producte de cultura, a la vegada que el seu consum va ser qüestionat i se li buscaven efectes nocius per la salut i, de manera especial, sobre la conducció de vehicles, fet pel que se n'ha limitat el seu consum, al mateix temps que s'ha originat una sèrie d'estudis mèdics que demostren que un consum moderat aporta efectes beneficiosos contra diverses malalties. Aquesta tesi vol donar a conèixer el fons cultural i històric del vi a Catalunya i de les principals varietats de cep autòctones i tradicionals, construint una aportació que també pugui ser útil pels productors de vi i pels consumidors.

Reviews

User-contributed reviews
Retrieving GoodReads reviews...
Retrieving DOGObooks reviews...

Tags

Be the first.
Confirm this request

You may have already requested this item. Please select Ok if you would like to proceed with this request anyway.

Close Window

Please sign in to WorldCat 

Don't have an account? You can easily create a free account.